Gremi d'Estanquers de Catalunya
Rambla de Catalunya 14, 2º 1ª 08007 Barcelona · Tel. 93 200 78 86 / 684 052 328 · Fax 93 209 25 78
Estanquers punt CAT
  • Gremi
  • Gremi
  • Gremi
  • Gremi
  • Gremi
Facebook Grem Estanquers de Catalunya Twitter Gremi Estanquers de Catalunya 684 052 328 Google plus Estanquers info@estanquers.cat
Dilluns a Divendres
de 9:30 a 16:30
Notícies

08/04/2017

La Generalitat no podrà obligar les empreses a controlar els horaris

La Generalitat no podrà obligar les empreses a controlar els horaris

Revés a les intencions de la Generalitat de collar les empreses que fan treballar més hores de les que diuen els contractes dels treballadors. Una sentència del Suprem de dimecres, avançada ahir per l’ARA, contradiu la postura que fins ara havia defensat l’Audiència Nacional i deslliura les empreses de l’obligació de posar aparells per registrar les entrades i les sortides dels seus treballadors. Aquest gir judicial atura en sec el desplegament que havia fet la Inspecció de Treball de la Generalitat per sancionar les empreses que fomenten que els empleats treballin més hores de les pactades sense cobrar-les. Fins ara Treball es basava en tres decisions de l’Audiència Nacional que obligaven tres entitats bancàries a instal·lar màquines de control d’entrada i sortida. “Inspecció de Treball s’havia posat molt dura amb aquesta qüestió, hi ha moltes més investigacions que abans per aquest tema”, assegura Pere Vidal, advocat i professor de dret laboral de la UOC. La pressió sobre aquesta qüestió s’ha notat sobre el terreny i també en els resultats. Segons ha pogut saber l’ARA, durant el 2016 la Inspecció de Treball va forçar a regular la situació de 1.655 treballadors que feien més hores de les declarades. Treball va fer que s’incrementés la jornada laboral que s’estipulava al seu contracte. En el 52% dels casos, la jornada va augmentar en un 50%, és a dir, els empleats treballaven molt més del que posava el seu contracte. “Les empreses que cometen aquests fraus ho fan sobretot en els contractes parcials, i és aquí on la Inspecció havia centrat les seves investigacions”, explica Vidal. Treball demana un canvi en la llei La Generalitat acata la sentència però no es vol quedar amb els braços plegats. “El Suprem remarca en el seu text que caldria buscar altres mecanismes, però ells no poden legislar”, diu el secretari de Treball, Josep Ginesta, que afegeix: “Creiem que cal modificar l’article 35 de l’Estatut dels Treballadors [que regula les hores extres] per dotar de més seguretat jurídica els treballadors”. Les competències per fer aquest canvi són de l’Estat, per això el departament de Treball instarà el Congrés de Diputats a fer aquesta modificació: “Volem promoure aquesta reforma i nosaltres també la portarem al Consell de Relacions Laborals, perquè amb les inspeccions que hem fet fins ara hem detectat bosses de frau per hores extres no pagades, sobretot en el sector de l’hosteleria i els serveis”, diu Ginesta. La insistència de la Generalitat en aquesta qüestió topa amb el rebuig de les empreses, que ahir van celebrar la decisió del Suprem d’anul·lar aquesta obligació. Les patronals catalanes de pimes, com Pimec i Cecot, havien manifestat que fer fitxar els treballadors provocava un augment de costos considerable a les petites i mitjanes empreses, que havien de destinar recursos a maquinària i personal, cosa que penalitzava les empreses més petites. També al·legaven que el registre tensaria l’ambient a la feina. “No només hi estaven en contra les empreses, alguns treballadors també; cada vegada es tendeix més a la flexibilització, i aquests criteris encotillaven els uns i els altres -explica Pere Vidal-. Això és molt fàcil de fer a les fàbriques, però en empreses de serveis o oficines, on la gent entra i surt constantment, o fins i tot per a la gent que fa teletreball, la situació es complica”. Inversions perdudes Davant la correcció del Suprem els empresaris obren un altre front: “Hi ha moltes empreses que, empeses per la Inspecció de Treball, havien fet inversions per adequar-ho tot”, admet Vidal. Pimec també confirma que té associats que ja havien instal·lat màquines de control horari, i asseguren que són inversions que per a una pime poden suposar un pes important als seus comptes. Vidal ho matisa: “És una millora útil, que els farà servei, però evidentment és una inversió que es podrien haver estalviat”. En aquest sentit els advocats recomanen als treballadors seguir denunciant a la Inspecció els excessos d’hores no pagades. LES CLAUS 1. Com afecta la sentència del Suprem a les empreses? El Tribunal Suprem va corregir dimecres el que havia dit l’Audiència Nacional i va deslliurar les empreses de l’obligació de controlar l’horari de la plantilla amb dispositius d’entrada i sortida i un registre. La Inspecció de Treball de la Generalitat s’havia acollit a aquestes sentències (i a l’informe de la Inspecció de Treball de l’Estat) per collar les empreses que fan treballar els seus empleats més hores del que diu el contracte. 2. Com queda ara la lluita contra aquest tipus d’abús laboral? Treball vol seguir vigilant les empreses que fan treballar més hores de les que han acceptat pagar per contracte i instarà el Congrés de Diputats a modificar l’article 35 de l’Estatut dels Treballadors. El secretari de Treball, Josep Ginesta, al·lega que el mateix Suprem demana a la sentència que la llei s’aclareixi amb “una reforma legislativa que clarifiqui l’obligació de portar un registre horari”. 3. Què havia aconseguit fins ara la Generalitat amb les inspeccions? Segons ha pogut saber l’ARA, durant el 2016 la Inspecció de Treball va detectar 1.655 casos de treballadors que treballaven més hores de les convingudes als seus contractes. La Generalitat va obligar a regularitzar aquestes situacions, cosa que va suposar l’increment d’hores als contractes d’aquests treballadors, que en la seva majoria eren parcials. En un 52% dels casos els treballadors van veure que la seva jornada augmentava un 50% més. 4. Què passa amb els empresaris que ja havien invertit en maquinària per controlar les hores? Si la justícia no ho especifica, les empreses que ja havien fet inversions per controlar l’entrada i la sortida dels seus treballadors no podran recuperar els diners. Treball i els advocats asseguren que, en qualsevol cas, aquests sistemes milloren la seguretat jurídica, tant per als treballadors com per a l’empresa.

Leer más