Actualitat

Obligacions tributaries del PVR

Les obligacions tributàries que han de complir els titulars dels locals en els quals estan instal·lades màquines expenedores de tabac (punts de venda amb recàrrec – PVR) son:

Segons la interpretació de les consultes vinculants de la Direcció General de Tributs, en el règim de gestió delegada s’entén que, a efectes tributaris, la venda del tabac s’imputa al titular del local (el denominat PVR) i no a l’estanquer, malgrat que aquest realitzi les funcions operatives (possessió de la clau, càrrega i buidatge de la màquina).

A continuació, es detalla el raonament:

  • Ubicació de la Transacció i Titularitat de la Venda:

L’operació de venda s’efectua al local on s’instal·la la màquina expenedora. Les consultes vinculants aclareixen que, en aquest escenari, el PVR és considerat el venedor perquè és en aquest punt físic on es produeix el lliurament del producte al consumidor, independentment de qui gestioni la màquina.

  • Mitjà de pagament i la seva Incidència:

La utilització del pagament amb targeta s’interpreta únicament com un mètode de cobrament. El fet que la transacció es realitzi mitjançant targeta no altera la configuració essencial de l’operació, que continua sent atribuïble al PVR, ja que és aquest qui fa la venda al local.

El Comisionado no té cap posició fixada respecte als TPV en màquines i considera que la forma en què s’articula el pagament entre estanc i PVR no és de la seva competència, sempre que es respecti el fet que no es pot cobrar per la gestió delegada i que per tant els 15 cèntims sencers del recàrrec han de ser per al PVR, com a resultat de la diferència entre les seves compres a l’estanc i les seves vendes al públic.

Com a operativa, i amb la finalitat de ser transparents en la gestió de tresoreria que es genera pel cobrament del tabac en màquina a través de TPV, seria convenient que tots els cobraments de TPV que provinguin de les màquines de tabac s’ingressin en una compte corrent diferenciada de la compte corrent destinada a l’activitat de l’estanc.

Al seu torn també caldria disposar d’una autorització del PVR, en la qual s’indiqui que permet que es realitzi la gestió de cobrament del tabac a través del TPV amb destinació a la compte corrent que s’indiqui a l’autorització.

De manera periòdica s’ha de deixar constància de la liquidació d’aquestes operacions amb el PVR, emetent el corresponent rebut que el justifiqui.

  • Obligacions Fiscals Derivades:

Per al PVR:

En ser considerat el venedor, el PVR ha d’estar donat d’alta en l’epígraf 6465, que permet la «venda de tabac amb recàrrec a través de màquines automàtiques», declarar íntegrament les vendes realitzades, i complir amb les obligacions fiscals corresponents:

Ens podem enfrontar a diversos escenaris:

1. PVR PERSONA FÍSICA, acollit al règim simplificat o al Règim General d’IVA:

En aquest supòsit el PVR, tindria la consideració de comerciant minorista a l’efecte d’IVA. Estarà obligat a aplicar el règim especial del recàrrec d’equivalència a aquesta activitat comercial. No ha de presentar model 303.

Tindria dues activitats diferenciades, la pròpia que desenvolupa el PVR en el local i una altra que seria comerç menor de tabac.

2. PVR PERSONA JURIDICA acollit al Règim General d’IVA:

En ser persona jurídica, l’activitat de venda de tabac amb recàrrec a través de màquines automàtiques es realitzaria aplicant el Règim General d’IVA.

Hauria d’incloure en els models 303 trimestrals la compra i venda de tabac amb un IVA del 21%. Tenint en compte que el marge a declarar és l’establert per la norma (3,33% = 15 cèntims per paquet de tabac)

Per a l’Estanquer:

Encara que l’estanquer és l’encarregat de la gestió operativa de la màquina, la seva funció se circumscriu al subministrament del tabac i a l’administració de la màquina, sense que això impliqui la transmissió de la titularitat de la venda.

1. L’estanquer acollit a Règim especial de Recàrrec d’equivalència ha d’emetre una factura per l’import de cadascuna de les recàrregues de tabac que efectuï a la màquina, sense repercutir cap quantitat en concepte de recàrrec d’equivalencia. [CV 0047-99]

2. L’estanquer acollit a Règim general d’IVA haurà d’emetre una factura que contindrà les següents dades segons les circumstàncies tributàries del receptor:

• PVR PERSONA FÍSICA:

En estar sotmès obligatòriament al Règim especial de Recàrrec d’equivalència, l’estanquer ha d’emetre una factura amb repercussió d’IVA al 21% més el R.E del 1,75%, tenint en compte que el preu final del tabac ha de ser l’establert pel Comisionado.

• PVR PERSONA JURIDICA:

En estar sotmès obligatòriament al Règim general d’IVA, l’estanquer ha d’emetre una factura amb repercussió d’IVA al 21%.

 

Les resolucions emeses per Hisenda deixen clar que, en règim de gestió delegada, el fet que l’estanquer gestioni físicament la màquina no transforma l’operació de venda, que s’efectua al local. Per això, el PVR és el subjecte que ha d’integrar els ingressos obtinguts en la seva activitat econòmica.

 

Conclusió:

Encara que l’estanquer disposi de la clau i s’encarregui de la càrrega i buidatge de la màquina, la venda del tabac es produeix al local, de manera que el PVR és qui, en última instància, realitza la venda al consumidor i assumeix les corresponents obligacions tributàries. El mètode de pagament, incloent-hi l’ús de targeta, no altera aquesta configuració ni trasllada la responsabilitat fiscal a l’estanquer.

 

Per a qualsevol consulta o aclariment, quedem a la vostra disposició

Altres notícies